Dalínianna (Barrakes Girona'07)

Art i festa a Girona.
Jo també vull ser una musa, però sempre soc darrera la càmera.
Jo també vull ser Galatea de les esferes, però amb gomets de colors.

Tot va amb retard, m'emprenya dependre d'una màquina, però ja són 3 setmanes sense ordinador i actualitzo amb un post d'octubre.

La Val d'Aran (Vielha, Pirineus)

A la muntanya es respira millor, a la muntanya es veuen més les estrelles, a la muntanya el fred et fa sentir viu, però el sol fa caliu de ben aprop.

A la muntanya tot és pur, més a prop del cel; blanc, verd, blau, taronja, de tots els colors.

La tardor al Pirineu és màgica.
No em anat a caçar bolets, hem anat a caçar les fades i minairons amagats als boscos de la Vall D'Aran.

Això també es Catalunya. A Tarragona no sabem el què és el fred, per això anem a buscar-lo al Pirineu, a respirar-lo, a calar-lo fins als ossos i llavors fer-lo fugir amb un bon plat d'Olha aranesa.

[ On the mountains you can breathe better, on the mountins one can watch the stars as they where possible to touch, on the mountains one can feel alive with freezing with the cold but also feel the touch of the sun on the face.

On the mountains all seems to be pure, because the sky is closer and everything is white, blue, green, yellow...

Autum is magic on the Pyrenees. We didn't go for mushrooms, we went to search for the fairies and elfs hidden inside the forests of La Vall d'Aran.

That's also Catalonia. In Tarragona we don't know what the cold is, so we go to the Pyrenees looking for it, to feel it, to breathe it and to taste it with a big and warm plate of Olha Aranesa.]