TARRACO VIVA

Festival romà de Tarragona.

Sobren les paraules. La pluja d'aquest cap de setmana ens ha empapat de coneixement.

La cultura és espectacular.

EXAMENS?

EXAMENS??

Només sé que aquest any s'acaba.

Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques.

Espero que aquesta llicenciatura em serveixi per lluitar-hi en contra...

Resum de 3 setmanes sense ordinador

3 setmanes o més... han donat de sí.
El tren m'ha portat a mi i als Erasmus amunt i avall.

Vall de Boí, Montblanc medieval, rafting, Trapezi, platja, festival de música al carrer de Vilaseca, concerts d'Arangu, la Pegatina, Amparanoia, la Kinky beat, dúo dinámico, salseta del poble sec, dúmbala kanalla, tangarika orkestar, i... SKATALITES! sota la pluja.

Qué més, qué més... ah, sí! Harek ve a Tarragona, el papa ara és motero, els espaguetis són blaus i el sofà torna a estar ple de couchsurfers.

S'apropa l'estiu! que es noti!

les restes del naufragi

Un pòster de Pulp Fiction, l'únic que va quedar en aquell bloc de pisos de la Rambla amb Fortuny.
Un dia de novembre de 2005 passejava per davant d'aquest edifici, sota la pluja, amb la mateixa persona que ara m'envia aquesta fotografia. Qui havia de dir que uns dies després aquest edifici volaria pels aires... però el que sigui que va néixer aquell mes de novembre va resistir com el pòster enganxat a la pared.
Una amistad d'aquelles sòlides, que per molt que tot el demés s'ensorri, sempre en queden els fonaments.


De l'edifici, però, ara no en queda res. Ni tan sols el pòster. M'agradaria pensar que no ha anat a parar a les escombraries, que el te algú a casa, potser per recordar les persones que van viure allà i van morir amb l'explosió.
Per casualitat, un pòster de la mateixa pel·lícula penja de la pared de la meva habitació, tapa una esquerda i resisteix, acumulant pols, el pas dels anys. Segurament seguirà molts més anys allà, encara que ja no hi visqui. Serà que Pulp Fiction s'ha convertit en un clàssic, que resisteix el pas del temps.