Aquelarre

Bruixes i dimonis, foc i festa a Cervera.

L'aquelarre és la festa que em despedeix. Aquest any no hi haurà fira de Tàrrega, ni festa major de Borges ni Santa Tecla.

Veurem que dóna de sí Buenos Aires.

trabubulandia

"Los trabubus son los gnomos de colores

Que tienen sus derechos

Siempre están de vacaciones...

Los trabubus son rojo, blanco, verde, negro, azul, gris y amarillo! Son los trabubus…y vienen de trabubulandia. "

A la waikiki hi ha trabubus. No són follets vestits amb corbata i pantaló com a la cançó. Són homes i dones despullats, i són de color groc.

Aquests trabubus també buiden mobles bar i neveres, els agrada la festa i alguns potser també fumen plastilina...

Si voleu veure trabubus aneu a la Waikiki. Es camuflen entre les parets de sofre que envolten aquest petit paradís, amenaçat per un projecte urbanístic.

Quan es pon el sol, la Waikiki canvia de color, i passa per tota la gamma de longituds d'ona de l'espectre; blau, lila, magenta, morat.

El bosc que corona la Waikiki fa aquella olor de resina de pi que tant m'agrada, les cigales canten i sota, a les roques, les onades arrosseguen les rastes d'algues del Déu Neptú.

Quan vaig a la Waikiki sempre penso en aquesta cançó. I me'n recordo de l'Anna quan cantava "soy un trabubu y me lo paso de puta madre" tota embadurnada de fang groc. Va per tu guapa!

Los trabubus. Los Delinqüentes.

Una tarda qualsevol III