Quan arribes a l'estació de tren de Manresa, et dona la benvinguda una vista del riu coronada per una catedral en obres, tot sota un sol de justícia, que desanima a pujar totes les pujades necessàries per arribar al centre.
A Manresa, les cadires del passeig de Pere III tenen acomodador.
Si t'asseus en una de les que ocupen ambdòs costats de la rambla en una filera llarguíssima, aviat vindrà una senyora simpàtica que et demanarà que abonis una quantitat simbòlica per fer ús de la cadira que ella s'encarrega de netejar i mantenir.
Les terrasses dels bars són plenes, tot i la calor, i si votes el cambrer/a més guapo/a entres al sorteig d'un viatge.
A Manresa també hi ha un edifici pintat amb nuvolets, que resulta que és una escola d'art, i una cafeteria que es diu pipol. Al pipol probablement tenen Baylei's, no com al bar l'Aroma, on tenen una llista llarguíssima de tés i cafès del món però no fan carajillus, o cigalons.
A Manresa hi ha un passeig al costat del riu amb un arbre que té una forma recargolada i estranya. Les parets i els carrers són plens de pintades reivindicatives i cartells. És un Tàrrega amb gran, on també hi ha fira del teatre.
Manresa és jove i combativa, plena de bona gent, i sens dubte un bon lloc per viure...
Bona elecció... jo en canvi trio la bulliciosa Buenos Aires i que sigui el que hagi de ser.
