trabubulandia

"Los trabubus son los gnomos de colores

Que tienen sus derechos

Siempre están de vacaciones...

Los trabubus son rojo, blanco, verde, negro, azul, gris y amarillo! Son los trabubus…y vienen de trabubulandia. "

A la waikiki hi ha trabubus. No són follets vestits amb corbata i pantaló com a la cançó. Són homes i dones despullats, i són de color groc.

Aquests trabubus també buiden mobles bar i neveres, els agrada la festa i alguns potser també fumen plastilina...

Si voleu veure trabubus aneu a la Waikiki. Es camuflen entre les parets de sofre que envolten aquest petit paradís, amenaçat per un projecte urbanístic.

Quan es pon el sol, la Waikiki canvia de color, i passa per tota la gamma de longituds d'ona de l'espectre; blau, lila, magenta, morat.

El bosc que corona la Waikiki fa aquella olor de resina de pi que tant m'agrada, les cigales canten i sota, a les roques, les onades arrosseguen les rastes d'algues del Déu Neptú.

Quan vaig a la Waikiki sempre penso en aquesta cançó. I me'n recordo de l'Anna quan cantava "soy un trabubu y me lo paso de puta madre" tota embadurnada de fang groc. Va per tu guapa!

Los trabubus. Los Delinqüentes.

Una tarda qualsevol III

Manresa

Quan arribes a l'estació de tren de Manresa, et dona la benvinguda una vista del riu coronada per una catedral en obres, tot sota un sol de justícia, que desanima a pujar totes les pujades necessàries per arribar al centre.

A Manresa, les cadires del passeig de Pere III tenen acomodador.

Si t'asseus en una de les que ocupen ambdòs costats de la rambla en una filera llarguíssima, aviat vindrà una senyora simpàtica que et demanarà que abonis una quantitat simbòlica per fer ús de la cadira que ella s'encarrega de netejar i mantenir.

Les terrasses dels bars són plenes, tot i la calor, i si votes el cambrer/a més guapo/a entres al sorteig d'un viatge.

A Manresa també hi ha un edifici pintat amb nuvolets, que resulta que és una escola d'art, i una cafeteria que es diu pipol. Al pipol probablement tenen Baylei's, no com al bar l'Aroma, on tenen una llista llarguíssima de tés i cafès del món però no fan carajillus, o cigalons.

A Manresa hi ha un passeig al costat del riu amb un arbre que té una forma recargolada i estranya. Les parets i els carrers són plens de pintades reivindicatives i cartells. És un Tàrrega amb gran, on també hi ha fira del teatre.

Manresa és jove i combativa, plena de bona gent, i sens dubte un bon lloc per viure...

Bona elecció... jo en canvi trio la bulliciosa Buenos Aires i que sigui el que hagi de ser.