miércoles, 31 de octubre de 2007

octobersummer


Octubre en Tarragona. Las fiestas han quedado atrás, y el verano. Han empezado las clases, trabajos y hay gente que ya se atreve a ponerse la chaqueta.
Pero cuando sale el sol en Tarragona, la brisa del mar trae recuerdos veraniegos. Cuando sale el sol es como en verano, no me apetece ir a clase y salgo corriendo a la playa, para bañarme en las últimas gotas de este verano que se resiste a marchar y que todavía araña la arena dorada de la Cala Romana.
Que bonito es Tarragona. Cuando me alejo en autobús, hasta las luces de la petroquímica me parecen acogedoras. Parece una gran ciudad del futuro, pero no es más que un pequeño ejemplo de un cáncer que nos come a todos poco a poco.









[October in Tarragona. Festivals are over and the summer too. Classes and jobs have started and some people start wearing jackets not only during the night. But when sun shines in Tarragona, the sea brings some summer smell and memories.
When sun shines is like on summertime, I don’t feel like going to class and I go running to the beach to swim in the waves of a summer that resist still making a soft massage to the sand of Cala Romana.

How beautiful is Tarragona! When I’m leaving with the bus, even the lights of the chemical factories seem beautiful to me. It looks like a giant city of the future but is nothing else than a small part of the cancer that is slowly eating us.]

martes, 23 de octubre de 2007

Santa Tecla 2007


Santa Tecla gloriosa, mare dels Tarragonins, què tenim avui per dinar?
Espineta amb caragolins!
toca Peron!
Santa Tecla és la mare de les festes, i a més de la patrona dels tarragonins( i tarragonines, fora polèmiques) és també la patrona dels retrobaments.
Programa de festes:
Dimarts 18 de setembre:
Després d'una classe bastant relaxada, anem a la plaça frikie a veure fer el pallasso a la nit més retrobaments i alguna despedida en una nit de color carmí. La nit dels pintallabis vermells, amabilíssima, al Cau.






Dimecres19 de setembre:
Assistim a un congrès de solitaris amb Jaume Sisa i al parc de les granotes, Tío Carlos amb cerveses del lidl.
Alguna nit d'aquestes anem al concert de Gertrudis, però no sabria dir quin dia exactament... Política de verbena!!























Dijous 20;
Nit de reagge al Tupaquito, un d'aquells dies que arribem tard a tot arreu. Ens perdem el concert de Timbuctú, la Lourdes perd l'oremus i fotem cap al camp de Mart. O no?
Llacunes, primers efectes amnèsics de massa festa continuada. I els que queden per venir!














Divendres 21: Vinga valents! l'arrencada i la baixada.
Trobades internacionals. Vells amics de la festa tarragonina arriben des d'Holanda i s'uneixen a un couchsurfer alemany al ball de l'amparito roca.
La plaça del Rei està a petar i molt a pesar meu, acabem fent cap al camp de Mart again and again.





























Dissabte 22
Nit de tapes a l'Andorra, vells amics, vells temps... una gran fiesta se avecina.
Botellón dels que fan història, "vamono de Rave", concert d'Habeas Corpus, rumba con las gafas de ravera i con maquillaje de fantasía.
Una festa així, si que ha d'acabar al camp de Mart, però abans passem pel Tupaquito a ballar amb la Dijeila.
Uns que arriben d'Alemanya i els altres que se'n van.
El couchsurfer perd l'avió i es fa de dia, pero encara tenim bateria, i "fem un porro u queeeeeeeeeeeeeeeè", "el masnou surt al mapa u queeeeeè" "subete a la motooooo" , que si, que por las mañanas Jaime no.




















Diumenge 23
" ets una tullida, fes uns macarrons!"
El dia comença a les 5 de la tarda.
l'Alemany se'n va a la seu i per no dir que no ems sortit de casa: Dames i vells, que ha valgut la pena.
Un couchsurfer que se'n va i dos que arriben, aquest cop de Dinamarca, aveure que els sembla el folklore català.
Els porto al seguici popular. Mulassa, Bou, Àliga, gegants, nans, Lleó, ball de bastons...
i per rematar-ho i mai millor dit, nit de grups locals al parc de les granotes i castell de focs espectacular.
Amb els ulls plens de colors i també de pólvora treiem el cap al camp de Mart, que no sigui dit, i apa, a dormir que demà serà un altre dia, i s'ha de dir adéu a Santa Tecla com Déu mana.




























Diumenge 24:
Pilars caminant. Espectaculars com sempre.
L'anxaneta del Serrallo s'adorm a dalt el pilar, però nosaltres ens ho passem prou bé.
A la nit, carrego un sac amb 500 carretilles i ensumo polvora per tots els porus del meu cos.
La cervesa ho cura tot, i el Chartreuse és l'oli que fa rutllar el ball de diables.
Els danesos es cansen de tant foc i jo em canso de buscar-los.
La festa acaba sense traca final, però és que ja l'haviem encès durant tota la setmana.























[Santa Tecla, 10 days of festivals in Tarragona. Gertrudis, Tío Carlos, Timbuctú, Habeas Corpus, reagge night, rumba night, techno raves, castellers (human towers), fire... just the mother of parties and the week of meetings with old and new friends. Santa Tecla, protector of Tarragona and patron of reunions.
No words to describe it, just good memories with a soundtrack of laughs]