ciment per arena

Quantes hores he passat a la platja llarga, a la waikiki, a la platja de la marquesa...

M'he adherit a la plataforma, només cal mirar les imatges per saber perquè.

Esteu disposats a que la llarga desaparegui entre complexos hotelers i rotondes?

Només adherir-me i ja he gaudit de la satisfacció de veure que serveix d'alguna cosa. L'ajuntament ha promés, davant els mitjans, desviar les obres de soterrament d'una mànega d'aigua que estaven malmetent les dunes de la platja. Es un començament. Perquè per molt que el regidor d'Urbanisme digui que el passeig serà més suau que el projectat, serà un passeig igualment, que acabarà amb la platja tal i com la veiem ara, i que comportarà evidentment la corresponent especulació urbanística.

Em recorda més o menys la situació de Menorca (tot i que la illa té la benedicció de ser un espai natural reservat) on s'ha prohibit explícitament construir carreteres arran de costa, perquè construir una carretera significa immediatament la projecció d'urbanitzacions. I és que els especuladors se les saben totes! i amb l'excusa de "restaurar" els antics camins de cavalls que recorrien la costa, volien obviar les lleis.

La llei de costes és molt més fàcil d'obviar, pel que sembla i... la paradoxa és que pretenen destruir la platja amb aquest passeig, utilitzant el pressupost de Medi Ambient!!

En fi...

Esperem que la plataforma segueixi sumant punts en contra de l'Ajuntament. Aquí estarem per donar-li suport.

Per més info, al blog http://www.aixihopenso.blogspot.com/ (d'on prové la foto de la mani)

i a www.moviments.net/platjallarga

Insostenible, insoportable.

Vaig veure un dia una pintada a una paret, i posteriorment he vist el mateix missatge en un blog sobre La Colomera, que resumia en dos línies una gran veritat: "si les eleccions canviessin realment alguna cosa, les declararien il·legals".

Després de les eleccions, más de lo mismo. Com si no ho sabéssim, les esquerres se'n van a la merda, si es que queden esquerres reals (i legals) que no s'hagin venut en aquest país, i quan dic esquerra, no em refereixo a l'esquerra social-liberal gobernant. El vot útil ens condemna al bipartidisme i a les polítiques per a uns quants...
Però després de les eleccions una se sent especialment sensible. Perquè, tal com lamenta un altre graffitti de la part alta, "està tot fatal" i no sembla tenir solució, almenys políticament.

Només en una setmana la policia m'ha fet fora del carrer en dues ocasions, simplement pel fet d'estar-hi, La Colomera ha estat sentenciada, l'Enriqueta tancada i a ningú, a excepció d'uns quants, sembla que els importi un rave el futur de la platja llarga. Ah, si! i que no me n'oblidi! Per acabar de rubricar aquesta increible setmana post electoral, Port Aventura ha anunciat que construirà 3 camps de golf, 3!!! i de quin riu portarem aigua per fer-ho? suposo que del mateix lloc miraculòs que permetrà fer un "las vegas" al desert dels monegros.

Hi ha coses que no entren al cap de ningú, o al menys no al cap d'algú que tingui una mica de seny.
Veient com s’estan posant les coses a Tarragona se m’acudeixen finals catastrofistes al més pur estil “V de Vendetta”. No exagero tant quan la retallada de llibertats és tan evident.

El projecte de passeig de la platja llarga es va redactar el 2001 i aprovar el 2004 sense que cap ciutadà en tingués cap informació, més que unes línies en la secció immobiliària del diari El Mundo, l’any 2002 i un article minúscul al Diari de Tarragona l’any 2005. Només Iniciativa va votar en contra del projecte i el senyor Ballesteros, que es nega a parlar amb la plataforma “platja llarga” diu que el passeig es farà tan si com no.
I la llei de costes? Doncs bé, s’ha modificat i remodificat a gust dels especuladors, d’una manera totalment deshonesta i que afecta als drets dels ciutadans. La llei, que es va crear per fomentar la conservació de la costa i la seva biodiversitat, ara el que fomenta és l’ocupació costanera completa, al més pur estil Benidorm.
Lo més gros és que amb tanta especulació i amb tanta urbanització el jovent continuarem igual d’incapaços o més de trobar un habitatge digne. L’ofensiva del ciment. Pisos, cases per tot arreu, condemnats a estar-se buits perquè ningú els pot comprar, ni tampoc okupar.
Em sembla recordar sentir a parlar en algun lloc, potser en somnis, sobre la “llei contra l’especulació” que sancionava als propietaris de pisos, cases, edificis... que no els posessin a disposició del mercat de la compra o lloguer. No sé si això va existir o va arribar a aplicar-se mai, només se que des de 1995, l’okupació d’immobles abandonats és tipificada com a delicte d’usurpació que es castiga amb penes de 3 a 18 mesos de presó. Anteriorment, l’okupació d’immobles era un fet que corresponia a la jurisprudència civil,com a acte il·legal, però ara corre a compte de la penal, perquè és considerat un delicte. La policia no necessita esperar la denúncia d’un propietari sinó que pot actuar d’ofici, ordenant i executant desallotjaments. Sembla increïble que tots els partits polítics hagin votat a favor d’aquesta mesura, que no s’aplicava a l’Estat espanyol des de la dictadura de Primo de Rivera.
Així doncs, sentència contra La Colomera, que en pocs dies, havia omplert de vida i consciència social un raconet de Tarragona, que ara estarà condemnat a podrir-se entre la merda de colom.
És així, vivim en un món que prefereix el ciment a els boscos, i una casa plena de merda de colom a una casa plena d’alegria.

Dixieland

Tarragona es disfressa de Nova Orleans i el jazz sona per tots els racons de la ciutat. Potser és que, com a la llegenda, un assassí en sèrie ha promès deixar de matar només si el ritme del jazz inveix els carrers.
La dixieland porta La vella dixieland altre cop, el carro d'estrella damm pels carrers, músics ambulants i una programació a la vaqueria, al highland, al rufí i fins i tot al local de la jove que fa fer la boca aigua i l'oïda encara més.

I quina sorpresa descobrir tantes bandes locals i comarcals consagrades del jazz com la Boogaloo strompers 6tet, Cooperativa Rakia, Pixi Dixi i Tangarica Orkestar.

Després d'aquesta setmana recomanaria obertament assistir al festival de jazz de Reus, llàstima que aquest tingui tan pocs concerts gratuïts comparat amb la dixieland.

Jo m'estimo més el jazz de carrer, encara que la urbana ens vingui a xafar la guitarra.

Pasó en tu cocina

Resum de la setmana

Potser ens hi hauriem de posar una mica més en sèrio, no?

moules frites

Mentre sóc a l'habitació de la Julie, un apartament minúscul a uns passos de la gran avinguda del sexe, Pigaille, i a una cantonada del Moulin Rouge, em dóna la sensació que sóc a Korallen, la residència universitària del campus de RUC, a Dinamarca.

De fet la distribució és la mateixa, i el desordre que caracteritza la petita Julie, també.

Quan m'aixeco desorientada al matí, després de dormir la mona del primer dia a París, tinc la inèrcia de sortir de l'habitació i anar-me'n a la big kitchen, o a l'habitació del costat a veure la Josie o el Francisco, fins que em dono compte que no estic a Dinamarca sinó a París.

No és només el fet de tornar a estar amb vosaltres ni el fet d'intentar mantindre una conversa en anglès omplint els buits amb paraules en francès, català i castellà fins que surt un poupurri digne de ser anomenat "idioma erasmus". És que els records que deixa l'erasmus, i les amistats, són i seran presents durant molts anys.
I per uns dies tot torna a ser com era: crèpes per esmorzar, dinar i sopar, vi nacional barat, cerveses a 6 euros, pluja i vent, festes al metro i a l'ascensor. El retorn del dream team! com el retorn de le chat noir... us espero a Tarragona.

Por una calle de París...

La Setmana Santa s'avança fins a principis de Març aquest any. Mai he entès perquè la setmana santa va sempre amunt i avall en el calendari, però de fet, les vacances me les he agafat igualment una setmana abans d'aquesta setmana santa adelantada.
Valgui la redundància i el joc de paraules.
I he triat una destinació que, tot i repetida, ara té un significat diferent per a mi.
París significa ara retrobar-se amb un bocinet d'aquell erasmus a Dinamarca i la seva bona gent.
I com un gran dejà vu, cada cantonada de París em recordava els dies a Copenhagen. Fins i tot el clima va voler col·laborar, i la pluja, el vent i el fred van deixar només un moment de treva per mostrar aquest cel espectacular i un inmens arc de Sant Martí des de la punta de Notre Damme fins a les portes del Louvre.
Una imatge per recordar.