martes, 15 de abril de 2008

Noia de Porcellana



"Don Simon y Telefunken, sí, ya se que no son nada del otro mundo, pero de este tampoco."
Cita a l'antic ajuntament amb l'univers particular de Don Simon y Telefunken, amb la col·laboració especial de Pau Riba.
Entre un concert i una performance de gomets i intruments de joguina.
Imprescindible.
Recordo la frase final: "esperemos que lo hayais pasado bien, pero no demasiado porque sinó el tiempo pasa muy deprisa y la vida parece más corta". Així que ja sabeu, feu cas del consell i passeu-ho bé amb moderació.










Veig al Pau Riba recitant versos psicodèlics al ritme d'un instrument de vent fet amb una regadora, i em recordo de l'època en la que el meu pare em cantava "Noia de porcellana".
Em pregunto on deu haver anat a parar aquell vinil amb aquella cançó que va marcar una època de la meva infància, així com "moonchild" de King Crimson.
Tot i que la lletra de noia de porcellana és més aviat rabiosa, el meu pare i tots ens quedavem amb el concepte d'allò tan bonic.
Per al meu pare vaig començar sent nena de lluna i vaig anar creixent cap a noia de porcellana. No és ben bé pel color de la meva pell, sinó per la fragilitat que, per molt que amagada darrera el temperament de la família Llauradó, em caracteritza.
El meu pare ho savia, hi ho sap. Per això quan vaig veure el Pau Riba, tot i que no va cantar aquesta cançó, vaig pensar en aquells dies. I vaig córrer a trucar-lo, com fa ell tot sovint, per preguntar-me només què faig, i quin temps fa a Tarragona.




























































Noia de porcelana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.
Noia de porcellana
la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig
amb pètals rosa és aire inocent.
Noia de porcellana
tot el teu cos és recipient,
a punt de ser omplert d'aigua
i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
Noia de porcellana
buscava força en el teu parlar,
i això era com buscar
papallones blaves damunt la mar.
Noia de porcellana
d'una mirada et van trencar el braç,
semblaves indignada
com una santa sense beats.
Noia de porcellana
tota ets fràgil que t'has tancat,
sota d'una campana
que sona dolça i és de cristall.
Noia de porcellana
buscava llum en la teva pell,
i això era com buscar
papallones d'aire allà on bufa el vent.

3 comentarios:

Anneta dijo...

putos viruuuuuuuuuuuuus!

Laura dijo...

Anna!
M'ha agradat això de la noia de porcellana i ton pare, el meu quan em truca tb vol saber quin temps fa a barcelona, ves quines coses tu... Però no me la cantava aquesta, ho feia un altre noi, ho feia.
Ens veiem aquest findeee FMFMFMFM!! Mollerusssseee mon amour!! oui oui!

Laura dijo...

ahh sóc la lau, q veig q surt aixo del boomchikawahwah i com a k no es el meu nom aixos