martes, 18 de marzo de 2008

moules frites


Mentre sóc a l'habitació de la Julie, un apartament minúscul a uns passos de la gran avinguda del sexe, Pigaille, i a una cantonada del Moulin Rouge, em dóna la sensació que sóc a Korallen, la residència universitària del campus de RUC, a Dinamarca.
De fet la distribució és la mateixa, i el desordre que caracteritza la petita Julie, també.
Quan m'aixeco desorientada al matí, després de dormir la mona del primer dia a París, tinc la inèrcia de sortir de l'habitació i anar-me'n a la big kitchen, o a l'habitació del costat a veure la Josie o el Francisco, fins que em dono compte que no estic a Dinamarca sinó a París.















No és només el fet de tornar a estar amb vosaltres ni el fet d'intentar mantindre una conversa en anglès omplint els buits amb paraules en francès, català i castellà fins que surt un poupurri digne de ser anomenat "idioma erasmus". És que els records que deixa l'erasmus, i les amistats, són i seran presents durant molts anys.
I per uns dies tot torna a ser com era: crèpes per esmorzar, dinar i sopar, vi nacional barat, cerveses a 6 euros, pluja i vent, festes al metro i a l'ascensor. El retorn del dream team! com el retorn de le chat noir... us espero a Tarragona.
























































































































No hay comentarios: